Schendyla vizzavonae
Paghimo ni bot Lsjbot. |
Schendyla vizzavonae | |
---|---|
Siyentipikinhong Pagklasipikar | |
Kaginharian: | Animalia |
Ka-ulo: | Arthropoda |
Kasipak-ulo: | Myriapoda |
Kahutong: | Chilopoda |
Kahanay: | Geophilomorpha |
Kabanay: | Schendylidae |
Kahenera: | Schendyla |
Espesye: | Schendyla vizzavonae |
Siyentipikinhong Ngalan | |
Schendyla vizzavonae Léger & Duboscq, 1903 | |
Laing Ngalan | |
Schendyla pellicensis Verhoeff K. W., 1934 |
Kaliwatan sa aluhipan ang Schendyla vizzavonae[1]. Una ning gihulagway ni Léger ug Duboscq ni adtong 1903.[2] Ang Schendyla vizzavonae sakop sa kahenera nga Schendyla, ug kabanay nga Schendylidae.[1][3] Walay nalista nga matang nga sama niini.[1]
Ang mga gi basihan niini usba
- ↑ 1.0 1.1 1.2 Roskov Y., Kunze T., Orrell T., Abucay L., Paglinawan L., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Decock W., De Wever A., Didžiulis V. (ed) (2019). "Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2019 Annual Checklist". Species 2000: Naturalis, Leiden, the Netherlands. ISSN 2405-884X. TaxonID: 3348074. Retrieved 2019-11-11.
{{cite web}}
:|author=
has generic name (help)CS1 maint: multiple names: authors list (link) - ↑ Léger L., Duboscq O. (1903) Recherches sur les myriapodes de Corse et leurs parasites par L. Lèger et O. Duboscq avec la description des Diplopodes par H. W. Brölemann , Archives de Zoologie Expérimentale et Générale . 4(1): 307-358
- ↑ Minelli A. (ed). (2019). ChiloBase: A World Catalogue of Centipedes (Chilopoda) for the web (version 1.01, May 2006). In: Species 2000 & ITIS Catalogue of Life, 2019 Annual Checklist (Roskov Y., Ower G., Orrell T., Nicolson D., Bailly N., Kirk P.M., Bourgoin T., DeWalt R.E., Decock W., Nieukerken E. van, Zarucchi J., Penev L., eds.). Digital resource at www.catalogueoflife.org/annual-checklist/2019. Species 2000: Naturalis, Leiden, the Netherlands. ISSN 2405-884X.